CATÁLOGO | Llibres Anagrama
Ioga
La narració en primera persona d’una crisi depressiva. Un llibre enlluernador que trenca motlles i cotilles de gènere. Una nova fita de Carrère.
Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tampoc un benintencionat llibre d’autoajuda. Ioga és la narració en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur l’autor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolari hospitalitzat durant quatre mesos. És, així mateix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I sobre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de meditació, que l’escriptor practica des de fa vint anys.
El lector té a les mans un text d’Emmanuel Carrère sobre Emmanuel Carrère escrit a la manera d’Emmanuel Carrère. Fa temps que l’autor va decidir deixar enrere la ficció i la cotilla dels gèneres. I en aquesta obra, enlluernadora i dolorosa, s’entrecreuen l’autobiografia, l’assaig i la crònica. Carrère hi parla de si mateix i avança en la seva exploració dels límits d’allò literari.
El resultat és l’expressió descarnada de les flaqueses i els turments humans, una immersió en els abismes personals mitjançant l’escriptura.
«Un descens als inferns, una narració captivadora, tal vegada el millor llibre d’Emmanuel Carrère» (Ilana Moryoussef, France Inter).
«Crònica sinuosa d’un combat interior contra la depressió, amb episodis íntims i tràgics... Emmanuel Carrère és el nostre nou Montaigne» (Jean-Claude Raspiengeas, La Croix).
«Un testimoni devastador, però cosit amb humor... Un llibre lluminós» (Gilles Chenaille, Marie Claire).
RESEÑAS DE PRENSA
La narració en primera persona d’una crisi depressiva. Un llibre enlluernador que trenca motlles i cotilles de gènere. Una nova fita de Carrère.
Vet aquí un llibre que no és cap manual de ioga, i tampoc un benintencionat llibre d’autoajuda. Ioga és la narració en primera persona i sense embuts de la profunda depressió que va dur l’autor a ser diagnosticat amb un trastorn bipolari hospitalitzat durant quatre mesos. És, així mateix, un llibre sobre una crisi de parella, sobre una ruptura afectiva i les seves conseqüències. I sobre terrorisme islamista i el drama dels refugiats. I sí, en gran manera també parla de ioga i de meditació, que l’escriptor practica des de fa vint anys.
El lector té a les mans un text d’Emmanuel Carrère sobre Emmanuel Carrère escrit a la manera d’Emmanuel Carrère. Fa temps que l’autor va decidir deixar enrere la ficció i la cotilla dels gèneres. I en aquesta obra, enlluernadora i dolorosa, s’entrecreuen l’autobiografia, l’assaig i la crònica. Carrère hi parla de si mateix i avança en la seva exploració dels límits d’allò literari.
El resultat és l’expressió descarnada de les flaqueses i els turments humans, una immersió en els abismes personals mitjançant l’escriptura.
«Un descens als inferns, una narració captivadora, tal vegada el millor llibre d’Emmanuel Carrère» (Ilana Moryoussef, France Inter).
«Crònica sinuosa d’un combat interior contra la depressió, amb episodis íntims i tràgics... Emmanuel Carrère és el nostre nou Montaigne» (Jean-Claude Raspiengeas, La Croix).
«Un testimoni devastador, però cosit amb humor... Un llibre lluminós» (Gilles Chenaille, Marie Claire).
